La democratització de la cultura només ha d'entendre's des d'una perspectiva de caràcter històric, un dret al abast per a la millora de la col·lectivitat i del caràcter democràtic de la societat. Per esta raó, no es poden entendre les societats democràtiques sense un accés real, just i igualitari als béns culturals. Esta democratització cultural no inclou el caràcter participatiu que l'animació sociocultural promou a través de la concepció democràtica de la cultura. S'entén aconseguit només quan hi ha una trobada real entre l'obra i el públic, una difusió cultural institucionalitzada que fa circular el discurs cultural de manera eficaç. Al seu torn aquest procés democratitzador, ha de proporcionar els coneixements culturals per a que el subjecte siga receptor clar de la cultura elitista. Encara que puga entendre's esta actuació com una relació passiva entre el subjecte i la cultura, pretén acabar amb les desigualtats de posició i accés als béns culturals.
No podríem entendre una verdadera participació democràtica en el cultural, sinó hi ha un consum com a espectadors. D'esta manera l'animador ha d'exercir com a mediador entre l'art i el poble.
En un altre moment tractarem el concepte de democràcia cultural, però hem d'assenyalar que aquest exercici real de participació en la vida cultural no podria entendre's si no és complementari al procés democratitzador. El coneixement que es deriva de l'accés a la cultura, generarà el suficient interès perquè la ciutadania puga convertir-se també en creadora, no per a introduir-se en els cercles comercials professionalitzadors, sinó per a portar a terme una transformació social de màxims que li ajude a canviar la seua pròpia realitat, i la que li rodeja des d'una visió eminentment crítica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario