La democratització de la cultura: un dret no aconseguit

La democratització de la cultura només ha d'entendre's des d'una perspectiva de caràcter històric, un dret al abast per a la millora de la col·lectivitat i del caràcter democràtic de la societat. Per esta raó, no es poden entendre les societats democràtiques sense un accés real, just i igualitari als béns culturals. Esta democratització cultural no inclou el caràcter participatiu que l'animació sociocultural promou a través de la concepció democràtica de la cultura. S'entén aconseguit només quan hi ha una trobada real entre l'obra i el públic, una difusió cultural institucionalitzada que fa circular el discurs cultural de manera eficaç. Al seu torn aquest procés democratitzador, ha de proporcionar els coneixements culturals per a que el subjecte siga receptor clar de la cultura elitista. Encara que puga entendre's esta actuació com una relació passiva entre el subjecte i la cultura, pretén acabar amb les desigualtats de posició i accés als béns culturals.

La dicotomia de Gillet

Amb la lectura de l'estudi de casos de Jean-Claude Gillet, inclòs en la seua obra L'animació en la comunitat, l’autor enfrontava una sèrie de parelles substantives per a definir el model d'animació socioeducativa.