Segons Jean-Claude Gillet, l'Animació Sociocultural és una praxi que implica necessàriament un canvi social, una pràctica conscient que agrupa un procés dialèctic i creador que de manera circular pretén canviar l'estat de dret social.
La interrelació entre persones i grups en un procés continu de creixement, intenta aconseguir el desenrotllament de les màximes capacitats i aptituds perquè estos puguen participar en el seu propi entorn i al mateix temps transformar-ho. Esta atenció de l'Animació Sociocultural, establida segons Ezequiel Ander-Egg, en una sèrie de dimensions que van des de la personal al comunitari o ideològic. És per això que la pràctica de l'Animació busca generar processos de participació entre els implicats. Estos processos de participació, generaren una responsabilitat col·lectiva que donarà lloc a la creació del poder popular. Les activitats, que esta pràctica promou, hauran de comprendre un aspecte global i d'aprenentatge. Però esta dinàmica d'aprenentatge, s'establirà des de la concepció experièncial.
Segons aquest autor l'animador complirà una sèrie de rols complementaris. Exercirà de facilitador incidint en la motivació dels subjectes, i en la seua pròpia participació social. A més es responsabilitzarà d'una labor assistencial i tècnica, proporcionant els elements necessaris per a la consecució de les activitats. Finalment també duguera a terme un treball mediador i transmissor, aprofitant les experiències ciutadanes i facilitant noves destreses socials.
Els seus mètodes i tècniques d'actuació es recolzaren en una pedagogia participativa. Esta pedagogia participativa, haurà de superar la concepció bancària de l'educació, tal com assenyalava Freire, per a acostar-se a una "pedagogia de la resposta i de la pregunta". A més enfortirà l'autogestió en el treball cultural.
Seguint estos preceptes, la democràcia cultural, aquella que facilita els mitjans per al desenrotllament cultural integrador i transformador, haurà de posicionar-se com a eix transversal de la practica sociocultural.
A través dels exemples presentats en classe, podem observar que la concepció democràtica de la cultura, es basa a entendre al subjecte com un actor de la dinàmica cultural, assegurant el verdader desenrotllament cultural i promovent processos de participació que condueixquen a desenrotllar el conjunt de potencialitats culturals de les persones i els grups.
La democràcia cultural, pretén que cada u visca i realitze la cultura a través de ferramentes innovadores, i per mitjà d'un procés real de participació. I esta participació no ha d'entendre's des d'una posició de caràcter passiu, sinó que ha d'executar-se a través de les premisses bàsiques de l'educació participativa, a saber, la formació per a la participació, la motivació intrínseca cap a ella, que s'exercix entenent-la com una activitat voluntària, i la creació d'estructures que permeten la participació real de les persones i col·lectius. Estes tres potes d'una mateixa taula, facilitaren el sosteniment de la mateixa, a través d'exercir el saber, voler i poder de la pràctica participativa.
En definitiva la democràcia cultural pretén, no tant, fomentar una labor únicament formativa en l'àmbit cultural, sinó una verdadera transformació social que promocione les persones i els grups, la solució dels seus problemes socials, a través del desenrotllament del sentit crític i creatiu, del compromís actiu i del foment de les iniciatives de la societat civil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario