El passat dia 3 de febrer ens endinsàrem en un viatge sense retorn cap a l'animació sociocultural, una pràctica social i educativa amb la qual, estem segurs, farem un gir de 180º en la nostra percepció de l'acció en educació social.
Un vegada dalt del vaixell en què es va convertir l'aula, ens va donar la benvinguda el que serà el capital durant aquests mesos de travessia. Carles Monclús és un tipus estrany, de pèl canós, nas aguilenc i amb un riure enganxós. Des del seu castell de popa s’observava un Mac, un muntanya de cables, un casc de motorista i una motxilla fosca, objectes d'un veritable aventurer. Es va situar davant nostre per narrar part de la seva vida, no només professional sinó personal, i convidar-nos a que la resta de les i els tripulants férem el mateix. Tot d'una el nostre capità va treure un dau de grans dimensions i va iniciar una ronda de presentacions de la qual van començar a brollar un munt de desitjos a prop del viatge que anava a començar en aquest moment: aprovar l'assignatura, aplicar a la pràctica els coneixements adquirits, fomentar la participació de la classe o compartir experiències entre les persones assistents.
Aquesta primera etapa del viatge va acabar amb una frase que va calar molt profund en nosaltres... quan parlem de cultura podem parlar “d’intervenció cultural " o “d’acció cultural", i aquesta diferenciació ens posiciona com a professionals. Una posició que ens descobreix com un més de la pràctica cultural o per contra, sobre un posició de diferenciació jeràrquica.
On et trobés tu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario